Amics: us confeso que no és cap engany, però, pot revestir-se d'un gran error, o d'una gran veritat... o d'ambdòs... Els pensaments de la ment esdevenen una gran disfressa del real. La ment és la ment i els seus pensaments. El real és el real...amagat, que tot ho sosté. L'encinistrament de la ment en sa quietud, certament, permet de fer les coses millor, amb més consciència vivencial. "...governeu-vos per la Llei de la vida...! QUI OBSERVA LA VIDA LLIUREMENT, HI PARTICIPA REALMENT. ramonjah.

dissabte, 2 de maig de 2009

LA PAU SERENA DEL VOSTRE TEMPLE,
EL CANT CONSTANT VITAL DEL VOSTRE ESPERIT,
LA FERMA NOBLESA DEL VOSTRE ESTIMAT,
PENETREN LA DURESA DEL MEU COR... video
...
...Quan Eva ja havia menjat del fruit de la serpent...
mirà dolçament a Adam...
i ell li digué: - jo no he nascut !...
i ella li digué: - i no vols néixer ?
i ell va pensar..." juguem-hi !"

...
...imatge de red


...
Ahhhhhhh!...Pare nostre del Cel...del Ser.
...som respirats pel diví...
Ahhhhhhh!...DEL MÓN AL DIVÍ, AL CENTRAL DEL COR...
Ehhhhhhh!...DEL DIVÍ AL MÓN CONCRET...
...IMMEDIAT DEL RESPIRAR...
PAhhhhhhh!...
REhhhhhhh!...







AVE MARIA...VERGE DEL CARMEL...

...PERDONEU-ME...
"...per tots els meus errors,
per totes les meves contradiccions,
per totes les portes que vaig i no vaig travessar,
disculpeu-me,
per estimar-vos igual que abans i per no poder callar-me,
ni tan sols avui ho faré,
Ui!!...
...que encara hi ha, masses cors sense consol,
...i és massa fred, aquest moment,
...quant sento que m'estic perdent...la vida...
...que potser sou massa bó amb tots ells...
...encara, masses cors sense consol...
Ui!!...
...com una pluja en mig del sol...
...com un camí sense destí...
...com una estrella que vol néixer...
...com un alè en l'infinit de la vida...
...com una gota que es perd en la gran mar...
...com un final que ja ha passat...
...així en sento jo...res...
...perdoneu-me per tot el que encara hi ha...
...que tot el vincle és vinculant...
...que tota vostra llibertat ja esdevé realitat!


...(vers l'Eva, l'Amaral que us ha cantat...)







...EN EL MÉS PETIT, RAU EL MÉS GRAN...
...EL MÉS PETIT, ESDEVÉ LA VERITAT MÉS GRAN...
...MÉS PETIT, MÉS FIDEL...MÉS QUI ÉS...



...que l'important, no és tant el que es diu,
sinó des d'on es diu...
i d'on es vol dir...
Pare nostre del Cel...
angelailah
...LA REALITAT ESDEVÉ FRACTAL...
...TAL QUAL ÉS, HI ARRIBA ARREU!
Pare nostre del Cel del Ser:
L'ALÈ DE LA GRAN LLIBERTAT DEL QUI ÉS...
AQUESTA GRAN PAU,
AQUESTA GRAN JOIA,
AQUEST GRAN CONEIXEMENT,
AQUESTA GRAN ESPERANÇA,
AQUESTA GRAN PRESÈNCIA,
QUE ÉS COMUNICADA,
EN CADA RESPIRACIÓ DE L'EXISTÈNCIA...
EN TOT QUE ÉS...
DIRECTAMENT,
A CADA COR,
A TOT L'INTERIOR,
DE CADA FORMA DEL SER VIVENT.


Missatge 02-juliol del 2009
Santa Maria Verge:
"Estimats fills Jo us crido perquè necessito de vosaltres. Necessito cors preparats per un amor immens.
Necessito de cors no recarregats per la vanitat.
De cors que estan preparats per voler com ha volgut el meu Fill, que estan preparats per sacrificar-se com Ell s'ha sacrificat pel meu Fill. Sí, necessito de tots vosaltres.
Per poder venir amb mi...heu de perdonar-vos entre vosaltres mateixos, perdoneu els altres i adoreu al meu Fill.
També adoreu-lo pels que encara no l'han conegut, i pels que no ho volen. Per això necessito de vosaltres, per això us parlo directament al cor. Us dono les gràcies. "

Seguidors

Dades personals

La meva foto
Tot el que vull dir, és el cor que ho diu... La vida humana, la fem molt complicada... Sembla, que en el fons, tothom, cerquem el mateix: despertar en nosaltres aquell qui és real, autèntic... aquell qui som pel Qui És U, per Déu mateix... Trobar el nostre lloc, aquí, trobar la persona que som... encara que cadascú a la seva manera i segons les creences pròpies... Aquesta recerca del real, ens demanda de fer un treball interior de deixar fluir la natura original que és, i un treball mental de clarificar, asserenar, i aquietar la nostra ment, també de pacificar el nostre cor i vitalitzar el nostre cos. "Omplir" de consciència tot el nostre viure. "Buidar-se" de tot sentit de possessió... Tota aquesta disciplina de les idees, dels sentiments i de les energies, esdevé una preparació bàsica i excel·lent per respondre amb eficàcia al nostre món concret de cada dia. Personalment, sento que tota disciplina ha de ser entesa com un viure integrat, més que com una tècnica. Clar que la ment necessita d'un ordre i d'una concentració, per funcionar bé... retornar a l'estructura global essencial de si... i algun dia, per sorpresa, tota separtivitat, desapareixerà... Salut...amics.